L’estàndard


Vol_Catala_DNI
Estàndard

 

Colom de Vol Català

Català: Colom de Vol Català
Castellà: Paloma Catalana de Vuelo
Francès: Pigeon de vol Català
Anglès: Catalonian Tumbler Pigeon
Holandès: Katalonian Tuimmlerduif
Alemany: Katalonnian Tummlertaube

Origen

Catalunya, Nord-est d’Espanya. Colom de vol molt antic, representat en gravats del segle X. Partint d’un tronc racial d’origen oriental, va ser introduït a la Península ibèrica per l’intens comerç mediterrani dels Països Catalans durant els segles XIII i XIV. A través del temps i mitjançant encreuaments amb altres races de vol, es va anar obtenint la morfologia actual i una immensa i bonica gamma de colors. Aquesta raça va ser utilitzada durant anys per practicar la diversió del vol en bàndol. Els afeccionats feien volar coloms en esbart ressaltant a l’aire pels seus peculiars dissenys i variat plomatge.

Aptituds

Vol

Aquesta raça va ser utilitzada durant anys per practicar la diversió del “vol en bàndol”. Els afeccionats amb colomars propers, deixaven anar els seus respectius esbarts fins que es reunien a l’aire en un sol grup. Un cop transcorregut un temps de vol conjunt, cada afeccionat reclamava als seus coloms, utilitzant esquers distintius per atreure’ls al colomar. Durant aquesta ràpida operació, els coloms més inexpertes o confiats podien ser arrossegats cap a colomers aliens, on si eren capturats es convertien en objecte de negociacions entre el propietari i el que els havia capturat, que solien resoldre’s amb el pagament d’una quantitat de diners.

Caràcter

Colom actiu, de caràcter alegre i vivaç. És manyac però desconfiat i reticent a posar-se en llocs aliens al seu colomar.

Estàndard

Aspecte general: Colom de mida petita, però d’aparença forta pel seu ampla i arrodonit pit. Pes: 250-320 gr. De port dret i vertical. Cap amb aspecte d’avellana.
Cap: Petit i lleugerament quadrat. Front prominent i arromangat respecte al bec. La part superior és aplanada i una mica deprimida. El conjunt es coneix com “cap d’avellana”.
Bec: Més aviat curt, fi i estret, formant un angle amb el front d’uns 120 º.
carúncules nasals: Molt petites, fines i rectangulars.
Ulls: Grans i vius. Per davant del centre del cap. De color blanc de perla en totes les plomes excepte en les varietats “Cap de frare” i “Cap blanc”, ambdues amb el cap blanc, en les quals serà de “veça”. No així en els “Mongins” i “Blancatxos”. Encara que tinguin la zona del cap blanc, l’ull serà de perla.
Ribet ocular: Lleugerament ampli, però fi i sense prominències. El color varia, des del rosat a les plomes més clares fins al negre atzabeja de les plomes més fosques.
Coll: Llarg i vertical. Estret a la part superior i bastant ample en arribar al pit. La ploma d’aquesta zona serà molt fina i extremadament brillant.
Corbata: A les plomes de color, per la part davantera i cap a la meitat del coll pot aparèixer, o no, un petit remolí de plomes anomenat “venera” “rofil” o “corbata”.
Pit: Ample, prominent i arrodonit. En posició d’alerta la quilla formarà uns 45 º respecte al terra.
Dors: Fort i triangular. Ample entre les espatlles i estret al carpó. També forma 45 º respecte al terra.
Ales: De grandària mitjana, però molt fortes, gruixudes i ben aferrades al cos. Les plomes primàries són fines, afilades, ben agrupades, descansant sobre la cua de forma paral•lela a terra. No s’hauran de creuar ni tampoc despenjar-se per sota de la cua.
Cua: Estreta, ben agrupada i de longitud mitjana. Formada per 12 plomes. Carpó poc prominent, en línia amb el dors i la cua. Per sota i en direcció a l’extrem de la cua, té unes plomes cobertores abundants i llargues, anomenades “tapacua”.
Potes: Mitjanes, fines, lleugerament separades, de color vermell i molt brillants. Les plomes de les cuixes escassament cobreixen els “colzes”. Els tarsos o canyes completament desproveïts de plomes.
Plomatge: Fi, fort i sedós al tacte. Tots els colors seran molt brillants, donant-li una aparença vellutada i oliosa, amb intensos reflexos tornassolats, en verd i morat, anomenats de “escarabat”.
Varietats: Aquest colom ha estat coneguda per ser el colom amb un plomatge més variat i bonic de totes les races existents. S’admeten tots els colors i dibuixos de plomatge, mentre siguin nets, brillants i segueixin un patró determinat pel que fa a la seva distribució pel cos. Es diu que hi ha un miler de colors, ja que a part dels colors bàsics, aquests es van combinant amb diferents patrons de distribució i també amb marques de color blanc per diferents zones del cos, obtenint una infinitat de combinacions.
Coloració (Colors i dibuixos): Es divideixen en dos grans grups segons la preponderància i distribució del color blanc.
1) Blancatxos: Combinació de colors (negre/tabac, vermell/groc, blau/melat, bronze/sofre) i zones acolorides sobre blanc de base.
2) Acolorits: Base de color (tots els colors possibles) sobre la qual es combinen altres colors, (incloent-hi el blanc) patrons i zones de distribució.
Caràcter: És una raça molt manyaga, bona criadora i que prefereix viure en grup. De caràcter molt despert i sempre atenta al mínim moviment.
Defectes: Cos gran, cap gran i / o rodó, ull groc o vermell, bec llarg, ales caigudes, cua amb més o menys de 12 plomes.
Enjudiciament: Grandària, port dret, qualitat i distribució del color, cap de “avellana”, ull de perla, bec curt i fi, rivet ocular aparent però no gruixut i plomatge brillant i amb reflexos d’aparença oliosa.
Anella: 7 mm (també admesa 8mm)