.. /… En aquell 1944 que narra Vázquez Moltalbán (“El pianista” segon capítol) els colomars havien deixat de ser un dels elements predominants del paisatge elevat, però la presència d’algun d’aquests, de tant en tant, recordava encara quins havien estat els barris on aquestes construccions havien coronat gran part dels terrats: Gràcia, Sant Antoni, Les Corts, Santa Caterina, El Raval, La Ribera, Sarrià… Temps abans, en un article de “La Vanguardia” de 5 d’agost de 1919*, un columnista descrivia els terrats dels edificis dels carrers del costat d’Argenteria a les acaballes del segle XIX, quan els tallers dels joiers i els colomars envaïen les alçades a parts iguals. A la seva columna explicava la vida del gravador i colomaire “senyor Jaume”: el més acèrrim dels lluitadors, el més fidel dels amics associats i el més constant dels aficionats a l’absorbent treball d’adquirir, educar, i exercitar coloms.
Aquell home exercia en una petita estança, alçada al bell mig d’un terrat de cinc pisos del carrer de Brosolí, la seva professió de gravador. Allí, una mica més cap a la vora del terrat, i elevat per tota una sèrie d’escaletes, el gravador s’havia construït el seu colomar, al qual pujava quatre vegades al dia: a l’alba, abans del migdia, a mitja tarda i quan es feia fosc. Cada cop que s’enfilava al colomar, abans d’arribar a l’entramat de fils d’aram que formava la porta, donava uns cops amb les mans, obria la porta i, llavors, una legió de coloms multicolors sortia del colomar en vol ràpid, elevant-se al cel en espiral, rodant i circumdant els campanars o les torres i voltant en forma de creu, d’aspa o d’estrella. Mentre volaven, el gravador els feia executar prodigis d’agilitat i habilitat a cops de mà i de xiulet, separant el grup de coloms en diverses branques o fent-los volar en direcció als quatre punts cardinals de la ciutat …/…”
del libro “Terrats de Barcelona”, de Manuel Delgado, Anna Juan Cantavella y Marco Pinarelli Ed.Institut del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida. Barcelona 2011
*(Tenemos también el artículo completo de “La Vanguardia” del martes 5 de agosto de 1.919 al que hace referencia el texto anterior. Ya os daremos cuenta de él)
Good evening, bona nit, buenas noches a todos
“Café i Coloms” del sábado tres de Junio
Os habíamos dicho que probablemente haríamos un concurso express coincidiendo con este próximo “café i coloms” de junio. Pues no. Hemos preferido dar prioridad al zafarrancho de limpieza solicitado por Jordi Benet y no acumular las dos cosas, pues ya corremos los laborables todo lo que tenemos que correr y es bueno que dejemos los “cafés i coloms” al margen de las prisas, y que hagamos lo que tengamos que hacer con la calma y el relajo propios de un encuentro de amigos en un día de fiesta. Asi que limpieza sí, y el “express” queda ya para julio.
A los que ya han anunciado su disposición a colaborar en el adecentamiento de los palomares, y también a los que no lo han dicho pero estamos seguros de que se añadirán a ello, les pediríamos que vinieran armados con una rasqueta en la mano derecha y una botella de lejía en la izquierda; éste será el kit básico para limpiar. Después, si alguien tiene una pala (mejor de boca plana?) y puede traerla, pues perfecto. Ya veréis que con esto, la mochila de sulfatar que traerá Josep Llop, y un poco de garbo, dejamos los depósitos decentes en poco más de veinte minutos.
Y por lo demás como siempre, desayuno y depósitos.
Un saludo para todos. Hasta el sábado!
El Secretario del C.C.V.C.